viernes, 11 de abril de 2008

DESEO




Se que no vendràs. Se que no acudiràs a mi llamada. Mi deseo no está en ti y siento como el corazón se me rompe. Siento como ese amor de pluma y papel se rompe, se disuelve lentamente hasta que al final quede en casi nada; en un recuerdo, en un bello recuerdo que dejaré encerrado en mi torre de marfil, en ese mundo tan mio y que no comparto con nadie, así siempre estará en mi, hasta que algun dia se le ocurra acudir a esa mi llamada, que yo aún estaré aquí, no me moveré de aqui.
No se si ha sido un error escribir un deseo, yo creo que no, pues los deseos, a pesar de todo hay que exteriorizarlos, comunicarlos, sin miedo al destinatario de ese deseo, con el riesgo de quedarte sin NADA.
Ese es mi sentimiento y era mi deseo (perdonad por el catalán, pero no puedo cambiarlo, está tal cual, algún día intentaré traducirlo).


Vine. No veus que et crido?
Donam les mans i mira’m els ulls,
M’agrada quan em mires,
A mi també m’agrada mirar te,
M’acosto a la teva mirada,
Beso els teus ulls, quan els tenques.
Amb les meves mans agafo el teu cap,
M’acosto a tu i duc la teva boca a la meva.
Beso els teus llavis i obres la boca
Per que m’endinsi a dins i busqui la teva llengua,
Quan t’envolto amb les meus braços,
Continuo amb aquest bes intens
I tanco els ulls per recordar aquest moment.
M’acosto més a tu i et dic a cau d’orella
M’agrades amor, m’agrades,
Encara que siguis de ploma i paper
¡Si! M’agrades.
Sento la teva alè, calenta,
Le teva veu lenta y apagada,
Però, no se el que em dius,
No importa,
No és ara moment de paraules.
Amb les meves mans, nervioses,
Descordo els botons de la teva brusa,
Els teus dos pits s’ofereixen a la meva mirada
I els adoro, els beso i xuclo els teus mugrons.
Vine, acostat a mi,
No tinguis por, que només et dono amor.
Vine, acostat més,
Que et tornaré besar.
Am les meves mans et trec el cinturó
Descordo el boto dels teu pantalons,
Baixo la cremallera,
Mentre tinc l’ajut de les mans teves,
Que els fan lliscar fins a terra.
Amb un cop de peu
Et desfàs d’ells i el llences amb força,
Amb rapidesa ,et treus la brusa
I et veig vestida
Només am les petites bragues .
Com m’agrades
Amor de ploma i paper
Com m’agrades
Amor de paper i ploma.
Quan t’ajups,
Em descordes els pantalons
I els baixes,
El meu sexe se t’ofereix erecte,
Et desitjo,
Amor de ploma i paper,
Et desitjo.
T’estires i et trec la sola peça
De roba que portes,
Mentre et beso l’entrecuix
I m’endinso amb la llengua dins teu,
Els meus ulls no deixen de mirar
El triangle bru d’amor,
¡Com l’estimo!
¡Com el desitjo!
I sublimar me amb tu
I tu amb mi.
Vull mirar-te,
Nua davant meu,
Per recordar les formes del teu cos.
Donat la volta
De boca terrosa, per observar el teu tors
Per besar-lo lentament,
Amb petons suaus i seguits
Fins arribar al teu coll,
Per on passaré la llengua
I t’obligaré a girar el cap,
Per demanar-te la teva boca,
Per besar la teva boca
i per que tu besis la meva,
i sentit l’escalfor
de la teva llengua,
fent-me estremir el cos.
Quan la meva ma es posarà,
Suaument, sobre el teu volca
I cercarà el teu plaer
Fins que em vulguis dins teu.
Serà llavors,
Quan sabré que m’acceptes
I em vols,
gaudint, pantejant amb tu
I tu amb mi,
Tu de mi
I jo de tu.

4 comentarios:

Vicky dijo...

Los deseos no hay que ocultarlos, la sinceridad es hermosa...
Sobre el catalán, pues deja decirte que no lo hablo pero algo entendí, y con eso me basta para saber cuanta pasión y erotismo hay en tu hermoso poema....
Un fuerte abrazo

EMBRUJADA dijo...

Hola mi querido vox,a pesar de la tristeza en tus palabras,te siento muy inspirado y es que el amor o el deseo ..es la mejor fuente de inspiraciòn para un poeta.
He comprobado que nos tienes un poco en el òlvido a todos tus seguidores del blog,entraste con mucha fuerza pero como bien dices se ha ido diluyendo,y tu pàgina se siente olvidadiza.Yo ,espero que sea por bien ese "abandono" y no sea que te invade esa tristeza.
Es una pena que aùn no hayas traducido ese poema que se dislumbra precioso,pero desconozco totalmente el "catalàn" con lo cual no he podido leerlo.

Al menos mis letras si las tienes y deseo que recuperes ese sentido del humor que fuè lo que màs me llamò la atenciòn de tì,a parte de regalarnos con cuenta gotas tus poemas intensos.

Muchos besos mi corazòn de Vox,tu amiga Embrujadisima.

montse dijo...

Vox, increible poema, ple de pasio...i em deies que volies envejarme? Estas ple,aprofita aquests desitjos amb força,no se com estas realment,potser estas trist com diu l'Embrujada,si es aixi ja saps on trobarme, et vaig oferir la meva ma, es teva...cert que ara estic carregada de feina i tinc poc temps per posarme al p.c, pero sempre es un plaer conversar amb tu, no ho oblidis...

Petons, molts i molt forts.

CalidaSirena dijo...

Siento no saber catalán, pero estoy segurísima de que es un bello poema, porque el sentimiento ya lo has plasmado al principio con tus letras. Es bueno decir lo que sentimos, expresarlo a pesar de que no siempre, sea un sentimiento compartido, pero al menos así lo habremos intentado y sabremos que a la otra persona le ha llegado, aunque no valga para lo que nosotros lo plasmamos.

Besitos muy cálidos y tiernos para tí