Sento l’ olor de la teva presència i
Noto la teva escalfor a prop meu.
Si volgués, podria agafar-te
Apropar-te al meu costat i
Besar-te amb tendresa.
Sentir el batec del teu cor i
Escoltar la teva respiració nerviosa i
Poder-te dir, t’estimo.
Envoltar-te amb els meus braços,
Sentir-te, a dins, segura
Sense tenir por de res i
Donar-te el bes d’amor
Mentre tu amb mires als ulls
Quan jo els tanco.
Voldria tenir-te així i trencar el silenci
Amb un crit fort, “t’estimo”
I desprès, treure’t la roba
Per admirar el teu cos de pell suau
I besar-la, olorar-la
I pujar-te amb força
Per estirar-te al llit,
Per continuar la nostre abraçada d’amor
Fins perdre’ns l’un amb l’altra
Fins a trencar el nostre, entre trencat, panteix
Amb un altre crit fort, “t’estimo”
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Es bonic estimar...
petonets..
m’emociona, q escriguis, q pensis q et sentis així…
m’emociono
i segur q s’emocionaría...
mil petonets
la sonrisa :)
Os contesto a las dos. Sólo ha sido un sueño.
Y acaso los sueños, no son realñes en el mundo de tu mente??
Besos
Publicar un comentario