martes, 6 de noviembre de 2007

El mesqui


El mesqui m’envolta
Em busca, m’atrapa,
Am xucla la sang i l’escup amb força.
Mesquí, jo t’estimava
Quan era jove, t’admirava,
Volia semblar-me am tot el que t’envoltava.
Mesqui, perquè ara m’arrenques la pell
A tires?
Em fas mal al cor, a l’anima i
Sento la suor freda que regalima
Pel meu front, per que tinc por.
Mesqui, el teu record s’ha tornat obscè,
Em desespera i m’oprimeix el cor,
Per què t'has tornat amb l’harpia que m’esclavitza.
Mesqui, has perdut els teus records
La teva honorabilitat i
Has esdevingut en el que ara ets,
Un mesqui.

3 comentarios:

Berta dijo...

De vegades podem agafar el camí errat, com tants cops ens ha passat i en passarà a tots. Hi ha errades q les arrossegarem tota la vida, però ja no podem canviar les coses, deixem-ho enrere, no badem més i sobretot no ens hauríem de martiritzar.
Prou no te’n sentis així...
Ja et dic jo, que un mesquí mai sen sent de mesquí.

Mil petonets

:) la sonrisa

Vox dijo...

Sonrisilla.
Ahir estava de mala llet, Hi ha una persona que m'ha fet molt mal i quan hi quelcom que em fa pensar amb ell l'estòmac s'em remou. Jo soc un putero, però ell es un F de la G. P, la meva mare em perdonarà.

Angela dijo...

Estimat amic...no malgastis la teba energía fente mal al cor..

Petons